Aquest plat, tot i que a molta gent no li agrada, per mi es un dels plaers més grans que hi hà.
Per desgràcia cada cop son mes dificils de trobar avui en dia en restaurants, tot i ser una recepta molt senzilla.Necessitarem:
Aigua.
Sal gruixuda.
Cargols de punxes.
All.
Mantega.
Elaboració:
En una olla amb aigua calenta bullim els cargols (15', si els posem en aigua freda 25' a foc mig)
Mentrestant treiem la mantega i la deixem a temperatura ambient que es vagi estovant.
En el morter piquem els alls i els barrejem amb la mantega amb l'ajuda d'una forquilla petita fins que ens quedi ben remenat i homogeni (jo a més li afegeixo julivert picat, tot i que teoricament no en porta), reservem.
Un cop cuits, els colem i els anem agafant d'un en un amb un escuradents, el treiem de la closca, li treiem la part del darrera que no es menja i la "tapa" del dabant deixantlos nets i els tornem a posar dintre de la closca.
Un cop siguin ja tots preparats li anem posant una mica de la barreja de la mantega a cada cargol.
Els coloquem cap a munt sobre una safata que haurem cobert amb la sal gruixuda i gratinem.
(tenim en compte que no queda igual que gratinats amb all i oli, la mantega es fon i tot el suc cau dintre del cargol)
curiosa..no conocia yo estos caracolillos
ResponderEliminarHola Espe...
ResponderEliminarEn castellano son las cañaillas :).
Seguro que has comido alguna vez, lo que cocinadas así a lo mejor te ha despistado.
Salut!
m'encanten els cargols de mar, jo els menjo sempre amb salsa all i oli mmmmm una delícia
ResponderEliminarpetons
Me gustan mucho, pero hace tiempo que no como, donde vivo ahora no los tengo tan amano, Nos repartimos la bandeja??jajaja
ResponderEliminarUn beso guapa
Hola Petita cuina:
ResponderEliminarSu receta ha sido registrada para el concurso.
Ya sabe que puede publicar otras dos recetas más.
Suerte con el Jurado del cual no tomo parte.
Saludos
Me encantan los caracoles de mar, así no los he probado nunca. yo los suelo comer con allioli. un beso.
ResponderEliminarMolt maco i molt bo per qui li agradin....q no és a mi, guapa!
ResponderEliminarUn petó,
Es verdad aquí se le llama cañaillas y cocidas como cualquier marisco están buenísimas. En mi casa las solemos comer mucho, nos encantan. Tu receta estupenda. Saludos.
ResponderEliminar¡Que buenas esas canaillas!! esos y los bigaros son mi perdición, bueno por no hablar también de los de tierra. Es que me encantan todos los caracoles. Je jeje.
ResponderEliminarUn beso.
Me gustan mucho los caracoles de mar......pero hace tiempo que no como porque no llegan....pero tu receta esta exquisita!!.....ya la saboreo virtualmente!!......Abrazotes, Marcela
ResponderEliminarPues a mi me encantan las cañaillas. Bss..
ResponderEliminarProbé los caracoles de mar en San Lucar de Barrameda, en un aocasión y me sorprendieron muchísimos, me quedo con todas las ganas de probar los tuyos, porque con esta cremita, tiene que estar de no poder parar.
ResponderEliminarun beso
Jo, a mi chico le encantarían.
ResponderEliminarMuak.
A mi aquest cargols, m'agraden molt, a mi els cargols de banyes...ummmm
ResponderEliminarA més quan estaven a Blanes, anavem a CAN POU i megava tans cargols...
Un petonet!!!
Que ricos, me encantan.
ResponderEliminarBesos.
Quina bona pinta! M' agraden molt, però sempre els he menjat bullits.
ResponderEliminarPetons.
No he cuinat mai cargols punxencs... i crec que només n'he menjat un cop! Amb la teva recepta m'has picat la curisoitat, a veure si divendres vaig a plaça i en compro ;)
ResponderEliminarMolta sort amb el concurs!
Hola!!! Me encantan estos caracoles estan buenisimos, con allioli, ummmm.
ResponderEliminarBssss
qué curiosos! no conocía la receta, ni la he catado "nunca jamás"
ResponderEliminarPinta muy rico Nuria!
Besos.
Que bons com els cargols a la llauna.
ResponderEliminarPatonss maca
Hola!
ResponderEliminarmai he tastat els cargols de punxes, quina proposta més bona! :)
des de fa temps vaig seguint les teves recptes ja que sóc seguidora del teu blog des de fa temps.
Salutacions i molta sort en el concurs
A casa els cargols de punxes ens encanten, encara que sempre els fem a la vinagreta, els pròxims els provarem com tu dius
ResponderEliminarPetons
Lídia...
ResponderEliminarMmm... amb allioli estan també de vici.
Muas!!
Violeta..
Hehhe... la compartiria con mucho gusto... si no fuera porque me los comí de una sentada...hahhahaha :P:P...
Por cierto... has mirado en la pescaderia del mercadona? suelen tener siempre (aunque no sean como los de la plaza tambien estan buenos)
Besiños wapa!!
Apicius...
Si, estoy pensando las otras dos recetas que casi, casi tengo claro lo que voy a preparar, estoy ultimando (en mi cabeza) los ultimos detalles.
Segun como es lo mejor que no sea ud. parte del jurado, asi tiene mas tiempo para publicar en su blog y organizar el evento que no es poco.
Puede tutearme :)
Salut!
Anna...
Ya dirás que te pareceieron si los pruevas, a mi me encantan, me chiflan, son mi perdición... QUE VIVA EL RÉGIMEN!!
Jejej... Muas!!!
Sonia....
Jjajajaja.... loca tas!!
En realitat tenen un gust molt peculiar, no hi hà punt mig, o t'encanten o no t'agraden gens, es un producte que no deixa indiferent a ningú.
Requetesmuackssssssssssssssssss!!!
Piligoto...
En mi casa solo los como yo, pro eso no hago demasiado a menudo, e incluso aprovecho qualquier ocasión para prepararlos (como cada vez que tengo visitas, ya forman parte del menú de siempre..jajaj)
Empar...
Mmmm... callla, callla... que se me hace la boca agua :-S
Besiños!!!
Marcela...
En la pescaderia del mercadona tampoco hay? suele haver casi siempre, aunque de italia, pero tambien estan buenos :).
Luisa...
Y a mi, que ricasssss!!!
Aunque esta es mi manera preferida calientes y con la salsita dentro del caracol y ya limpitos que te lo puedes comer todo (aunque tengan mas faena merece la pena)
Besos!
Ana...
Y cambian (al menos a mi parecer) comerlos hervidos que se suelen servir frios (que tambien me gustan) a comerlos calentitos con el saborcito de ajo y mantequilla (para mi el súmmun)
Requetesmuacks!!!
Itzi...
ResponderEliminarPues ya has visto que la receta en si es supersencilla... si se los preparas, ya diras que le parecieron.
Besitos requetewapa!
Neus...
Mmmm... que bons.... (em cau la baba) Tot i que aqui a girona y desviant una mica el tema, els cargols a la llauna (que m'encanten també) no m'agraden gaire, els hi posen sofregits i carn i botifarra del perol, particularment m'agraden les llaunes mes tipiques de bcn lleida i andorra (a andoirra he menjat els mes bons que he tastat mai) a la brasa vius amb les herves i salpoebrats i flambejats amb conyac) :-S
Javier...
Para mi es uno de los mejores placeres que nos regalaron los franceses (esta reeta me encanta).
La cocinera de bétulo...
Donç si els proves d'aquesta manera ja diras el que t'ha semblat, jo crec que t'agradarán.
Muas!!
Gemma...
Ja diras que t'han semblat, bé en el concurs ho tinc dificil, i mes amb aquesta recepta tan sencilla, no porta elaboració alguna i tampoc crec que mereixi cap premi degut a la seva simplicitat, pero com que m'encanten aquests cargols l'he presentada de totes maneres, i les demés receptes fa goig de veure, la veritat es que soc conscient de la limitació de la recepta.
Petonssssss!!!
Celes...
Mmmm... que ricos :P:P
Muas!!
Alcantarisa...
Pues si te animas ya diras que te pareceiron si te gustan la cañaillas estoy segura que esta receta la repetiras :)
Mª José...
Son molt semblants... amb la diferencia que aquests estan fets en comptes d'allioli amb mantega pomada i all picat :)
Laura...
Es un plat que no te punt mig... o t'encanten, o no els `pots sufrir :)
Si, sé que ets segfuidora, tot i que em fará molta sort per guanyar amb aquesta recepta que per al meu criteri tampoc te cap merit (la veritat), no te cap elaboració realment, i la teva proposta es espectacular, farás les altres dos? jo estic meditan sobre el principal i el postre a veure que s'emacudeix l'he d'acabar de definir el que vull fer.
Muassssssssssssssssssssssssss!!!
Fem un mos...
Estic segura que t'agradaran força, calents son molt bons i en caure a dintre la mantega fosa amb l'all es barreja amb el gustet del cargol...mmmmmm...
En tornaria a menjar...hahhaha.
Petons!
Una recepta espectacular!, m'has recordat la meva infantesa a Castelldefels quan el meu pare n'agafava uns quants de tant en tant i la mare els feia de forma més senzilla. Boníssims!Una abraçada.
ResponderEliminarQue ricasss. cuanto tiempo sin verlas, un beso.
ResponderEliminarM'encanten els cargols de mar i, desgraciadament, en menjo molt poques vegades perquè a l'Aleix no li agraden. No coneixia la manera de cuinar-los que ens expliques, però m'ha encantat: senzilla i segur que amb tot el sabor del mar.
ResponderEliminarM'ha encantat la teva proposta!!!
Molta sort al concurs!!!
Anna (de la Taula d'en Bernat)
Núria, una gran aportació els cargols a la bourguignonne, però de mar!!!.
ResponderEliminarNo pateixis que en la majoria d'aquestes receptes sí que hi posen julivert i fins i tot escalunya ben trinxats.
Amb aquest plat segur que triomfes.
Enhorabona.
M'ha agradat molt aquesta recepta... mira que els he menjat de vegades i tot i que m'agraden mai els he fet a casa...
ResponderEliminarUn petonàs.
¿Puedes creer que nunca los he comido?
ResponderEliminarLa verdad es que tienen buena pinta, espero que tengas suerte en el concurso.
Un besazo guapisima
tota una delicatessen ..... deliciosos!!
ResponderEliminarSort en el concurs
Una abraçada
M'encanta aquets caragols de mar,sempre els menjavan amb allioli,
ResponderEliminarmolts petons.
Juraria que ja havia posat un comentari, però alguna cosa vaig fer malament... Venia a dir que em serveix com resposta a la pregunta que un dia vaig posar a Club de Cuines, preguntant idees, perquè els cargols em sortissin com els del Passadis d'en Pep (bcn). Normalment els faig bullits i amb una senzilla vinagreta. Petons!.
ResponderEliminarMercé...
ResponderEliminarMmmm... quins records noia, això si que no te preu, quan un apat et transporta cap enderrede en el temps :)
Gracies per venir a visitarme:)
Capisi...
La verdad es que cuesta nucho de encontrar un establecimiento donde las sirvan así.
Besitos
Hola Anna...
Quina llastima estar limitat a casa, a i em passa el mateix però de vegades em dono el caprici jijiji... ja diras si t'ha agradat
Petonarros!!
Manel...
Jejejej... jo es que si no li dono un toc revento...jajaja... son molt bons (al menys a mi m'encanten amb els cargols de mar) ja diras si t'has animat a ferla ;)
Mabel...
Donç animat, ja veurás com no et penedeixes, i son ben senzills de preparar, l'unic que et treu mes temps es netejarlos d'un en un tot i que val la pena.
Petonets!!
Mari...
Nunca los provastes?? es un ingrediente que no deja indiferente como le coentaba a sonia, o te encanta o no te gusta nada.
StHilari...
Per a mi es un dels àpats mes bons, que val la pena de fer de tant en tant.
Gracies per la visita.
Petons!!
Ague...
Donç a veure que et semblen el camviar l'ou per la mantega fossa, ja diras si t'animes.
Smuackis!
Hola Ricard...
De vegades ja ho fa que no carrega bé, feia dies que no entraba...
Siiii... m'en vaig enrecordar i em vaig decidir a ferho, a més que no en menjaba desde feia un any, i estan de vici...ummmm!! hehehe :P
Muas!