Avui no cuinaré res, però navegant i fent safareig per la web, m'he trobat un plat que m'ha cridat l'atenció, però tot i ser original, es una de les poques presentacions que mai faria si tingués un restaurant.
Aquesta fotografia son uns "Petit four" que pertanyen a un "prestigiós" restaurant de Madrid....
Amb això no vull dir que no sigui original, que no estigui treballat ni elaborat, sinó que es una mica enganyós i es una direcció que personalment no seguiria mai.
Està compost per fruits vermells, nous de macadàmia caramelitzades i amb crocant, les ratlles són de xocolata blanca i coco i per últim uns bombons. (Que per cert... no han posat el "rulo" acompanyant el plat, que dic jo, que d'alguna manera s'haurà de menjar, potser aspirant per la boca?? amb coberts ho veig difícil)
En segon lloc "no procrede" i està fora de lloc.
En tercer lloc, encara hi hauria algun despistat que ho ingeriria per cantó que no toca, i encara ens denunciarien o acabariém al hospital.
En Quart lloc no deixa en gaire bon lloc al il.luminat que ha tingut l'idea de portar-lo en pràctica.(i més amb la desafortunada empenta de compartir-lo amb el món).
En cinquè lloc, no fomenta res bo (no m'agradaria anar a sopar o dinar amb la nena i que associés aquest plat amb un bon record)
CONCLUSIÓ: Ja els hi val!
*He agafat questa foto d'una web a la qual no he demanat permís.
Disculpantme per endavant si això ofen la sensibilitat de quelcom persona.
Hola Núria,
ResponderEliminarTens tota la raó. Llavors, què més es requereix. Tots els Spielerei només.
Cada dia es serveixen Alinea / Chicago. El més important :-))))) agradable
Salutacions cordials des de Nuremberg Jacob
Hola Jacob...
ResponderEliminarEs que me parece muy fuerte que sirvan esto en un estableciemineto publico haciendo en cierto sentido apologia de estas sustancias, que si bien el quiera lo puede ingerir (si por mi fuera) pero no me parece apropiado en un estableciemineto regentado por mayores y menores, creo que podrían ser mas discretos y guardarselo para la intimidad.
Muchos besos, un placer leerte de nuevo.
Núria.
Ostres, kin mal gust... Estic totalment d'acord, es que encara que no anessin nens... És ofensiu. Per no parlar de com pretenen k es mengi? en fins a mi tampoc m'agrada gens, no no.
ResponderEliminarPues muy normal no es, la verdad. Vamos, yo directamente me las piro. Una cosa es tener imaginación y ser original, y otra muy distinta carecer de buen gusto.
ResponderEliminarbesos
Jajaja, me encanta esta crítica!!! Además tienes toda la razón del mundo... que mal rollito!!!!! Me veo a la gente sacando billetes para comerselo...puajjj!!!!
ResponderEliminarUn besito guapa!!!!
Que heavy!
ResponderEliminarMuas!
A mi no me parece nada bien!!!!!
ResponderEliminarNo sabría que hubiera hecho!!!!! marcharme o esperar al final y no volver!!!!
Besos!!!!!!!!!!!!!!!!
Dona, jo marxar no marxo però no entenc el postre de cap de les maneres. Em sembla que és una víctima del voler portar sempre més enllà i més enllà les presentacions. I acabes fent un postre absurd.
ResponderEliminarZaraida...
ResponderEliminarA mi no me ofende, porque considero que cada uno `puede malgastar su vida si quiere, ahora bien, hacer apologia y difundirlo me parece bastante absurdo.
Merchi...
Exacto, carece de buen gusto, independientemente que no viene al caso, yo irme no lo creo, aunque seguro que no volveria.
Glo...
Jajajaj... imaginas? toda la clientela con las cañitas... "sniffffff"... que susto!!!
Gemma...
ResponderEliminarSi que es fort, al menys podrían ser mes discrets i guardar les graies per l'intimitat no crec sigui raonable donarli aquest prodeucte al públic.
Maria...
Por suerte nunca nos hemos encontrado en el caso, pero imagino la cara del cliente :-S y que nombre le habrán puesto al plato?? No quiero ni pensarlo!!
Oscar...
Home, no crec jo que tampoc marxés, però ha de ser molt fort anar amb la family i trobarse la sorpressa per els postres...
Però que molt més enllà... jo crec que el problema resideix en la visió del cuiner, ha volgut convertir els petit four en un plaer (o el concepte que te ell en lo que fa al plaer, segurament) de totes maneres penso, que hauría de ser mes discret i certes coses no pinten res en un mejdor ple de clents, tots coneixem bons amics o coneguts que ho fan i bàsicament molts de nosaltres en la juventud ho ha tastat, però d'això a fer apologia a més en un local públic on van persones de totes les edats, la veritat crec que sobra.
Hola Nuria, t'he trobat a través del mail de la Gemma per la trobada de Dissabte!
ResponderEliminarOstres, aquest plat a mi personalment no em crida gens, encara que pot estar tot el bo que vulguis, però com dius crec que no és adequada aquesta presentació!
Em quedo per aquí! ens veiem Dissabte!!!
Molts petons
No es per fer broma i si vas amb la canalla molt menys, potser els falta imaginació i no saben que fer per atreure i consegueixen el contrari.
ResponderEliminarPetons.
aaaah, no, feu una trobada sense mi??? buaaahhhh
ResponderEliminarno sé d'on has tret aixo, pero vamos....es q no hi ha per on agafar-ho...
Petons,
Ara com ara es fan tantes "genialitats" a la cuina que a molts se¡ls en va l'olla directament... No sé ni si tenia la doble intenció o senzillament ha pecat de "geni" que es creu que tot s'hi val... Sigui com sigui, jo agafaria aquestes "pedretes" i les tastaria.A la canalla més val fer veure que és una originalitat que s'ha marcat el xef...sense més explicacions...A reveure!
ResponderEliminarJa no saben com cridar la atenció!
ResponderEliminarPtns.Catalina
Me parece estupenda tu critica. ya está bien de ser tan superficiales y con tan mal gusto. Como se suele decir: les ha salido el tiro por la culata contigo. Besos.
ResponderEliminarAi si!!! Tens tota la raó, no és gens atractiu aquest plat. La dita aquella que el mejar entra pel ulls, la veritat aquest jo crec que el deixaría.
ResponderEliminarQuè Bèstia. A vegades tanta imaginació deixa a un fet caldo, ja ho veig. No hi ha res com unes galetones varies amb el cafè, perquè aquest tipus de plat no el veig gens adient per cap mena de públic. Després és quan s'entesten en promocionar la salut....
ResponderEliminarOstres... mira el que em perdo, per no demanar mai postres.... Sense voler entrar en debat... molta moralina per aquí.... :).
ResponderEliminarTotalment d'acord amb tu!
ResponderEliminarMe he reído como lo has contado.
ResponderEliminarEres genial.
De todas formas puedes poner el nombre de donde has cogido la foto, ya que somos libres de opinar si nos gusta algo o no.
besos
Pues fijate como sera la cosa que siempre me gusta mirar la foto, y de primeras me he quedado un poco asustada, pensando en qu eme habia equivocado de pagina. Vaya metedura de pata del restaurante, creo que no durara mucho el postre en la carta.
ResponderEliminarOle por tu crítica.
Un beso
Núria, sabes que no pude comprender la crítica sobre el plato del restaurant. Que pena.
ResponderEliminarMi computador queda como enloquecido porque automaticamente todos los blogs que visito me los quiere trasladar al alemán y cuando doy la orden de anularlo se queda como pegado y con la conversión al español no ha quedado muy coherente, entonces no entendí nada :)
Un besito.
Núria,
ResponderEliminarSembla que avui en dia tot s'hi val i a veure qui la fa més grossa. Tal com deia en Lluís LLach fa anys i malhauradament encara és vigent, no és això, companys, no és això.
I segur que hi deu haver algú que li riu la gràcia al mestre de l'obrador.
Bona la denúncia. Salut.
Es que me parece super fuierte que tengan los santos co.....nes de servir esto en una mesa para los clientes, me parece de muy mal gusto y tener poco sentido común...
ResponderEliminarGracias a todos por vuetrsos comentarios, pero no pude reprimirme en hacer la critica.
Gracias por escucharme!