Fins aquí bé, però... Aiiii... Em vaig adonar que se m'havia oblidat posar-hi sal, i vaig pensar... "si el orden de los factores no altera el producto", li poso la sal per sobre i llestos... si, si... li vaig posar una bona capa de sal (per si de cas :)))), i cap a la taula...
Aquell dia no va dinar ningú, la truita era, evidentment immenjable, va acabar a les escombraries i li vaig donar el dinar a la family (mai millor dit).
Les meves germanes m'ho van estar recordant durant anys....ainx!!!
La veritat es que cuinava (i cuino) FATAL! .. Pst, pst... però ara amb l'edat ho dissimulo :P
Per sort per mi no tinc fotos d'aquella truita, i com que no vull agafar cap foto de truites de ningú sense permís poso aquestes fotos d'ous que vaig veure al fòrum...(la crònica més endavant;))
Animeu-vos a destapar aquestes primeres vegades, segur que ens divertim una estona i ajudem a aquells als quals encara els fa por la cuina al fet que ho perdin.
Entre tots els que us animeu a fer-ho se sortejaran 3 exemplars del llibre "Cocina Para Emancipados".
Com participar?
- Crea una entrada en el teu blog amb el títol "La meva primera vegada... a la cuina", explicant aquesta iniciativa amb enllaç a l'entrada del bloc Cocina para emancipados, explicant com van ser les teves primeres vegades cuinant.
- Deixa un comentari en dita entrada amb l'enllaç al teu post.
- L'últim dia per participar és el 21 de Març i el sorteig serà aleatori entre tots els participants.
- Els enviaments només es podran realitzar a adreces dins de la UE.
T'animes?
quina gràcia Nuria!!! jo ni m'enrecordo la meva primera vegada!!! però a veure si faig memòria!! petonets
ResponderEliminarQué bueno chuli! yo también estaba ahora intentando redactar la mía jajajajaja la verdad es que me ha encantado la propuesta de Sara!!!
ResponderEliminarMil besos.
Doncs jo quan em vaig casar no sabia ni cuinar un arròs blanc. Total, que el primer dia que em vaig posar a la cuina, després del viatge de noces, vaig decidir fer un simple arròs blanc amb tonyina de llauna. I sort que vivia al davant de casa els meus pares. Vaig posar l'arròs a bullir i no sabia quan hauria d'apagar el foc, o sigui, quanta estona hauria d'estar bullint l'arròs per considerar-se cuit. Mentre tenia l'arròs al foc vaig baixar corrents a preguntar-ho a la meva mare i ella va haver de venir a veure'l! Quina vergonyaaaaaaaaaa!
ResponderEliminarHola!
ResponderEliminarOstres d'anècdotes a la cuina i més les primeres vegades deuen haver-hi... Per què serà que la truita de patates és dels primers plats que es fan? La sal i el seu continuo oblit! Gràcies per informar-nos!! Petons
Vaja... a mi no em fares una truita com aquesta no??? jajajaj
ResponderEliminarun petonet
Jo la truita de patates no va ser la primera recepta que vaig cuinar, però si la primer que em va animar a ficar-me a la cuina jajaja
ResponderEliminarEspero que tinguis molta sort amb el concurs! Un petó maca :)
Uissss, yo ya ni me acuerdo cuál fue mi primera experiencia en la cocina, hace muuucho tiempo de aquello, era una cría,, anda que , te pusiste fina con la sal de la tortilla, jajajaja
ResponderEliminarBesotessss
La meva primera vegada vaig intentar fer una truita i va acabar sent ous remenats......je,je...Els de casa s'ho van menjar igualment....
ResponderEliminarpeton gastrnómics.
Una proposta molt divertida!!! Jo la primera vegada tampoc la recordo però en tinc una de molt i molt bona. si val que no que no sigui la primera vegada? Aquesta que tinc no és de fa massa, potser un parell d'anys.
ResponderEliminaruna propuesta divertida a ver si me acuerdo de alguna.
ResponderEliminarpeto
miquel
Ostres, tampoc devia estar per llençar, no, la truita? Je je je...
ResponderEliminarJo vaig tenir la sort de tenir una mare molt pacient que s'estava al meu costat durant les meves primeres receptes... Vist amb perspectiva, segurament no es devia refiar gaire de mi, je je je...
Ostres jo si que en tinc una de molt grossa, tu no vas posar sal a la tuita però jo vaig fer unes trufes amb sal, horroroses!!!
ResponderEliminarEra un nen quan vaig començar a fer cosetes. El primer plat important que vaig fer va ser un estofat de sipia. Que per cert a la meva memòria va sortir molt i molt bó :)
ResponderEliminarLa idea me parece superoriginal, jejejeje.
ResponderEliminarUn beso
Jo vaig començar de molt petita, sempre ajudava a la meva mare i m'agradava jugar a restaurants, feia una carta i cadascú de la família em demanava un plat diferent. Recordo que anava de cul però m'ho passava molt bé.
ResponderEliminaruy, pues yo miro hacia atrás y recuerdo... unas tortillas... estoy buscando una foto de la epoca para poder ilustrar el post... ya s contare... aunque mi problema no fue la sal...
ResponderEliminarPor cierto, Nuria, tengo una duda, y es la barra que aparece arriba para la traducción del catalán al castellano... yo quiero ponerla del español al inglés, pero soy un poco pava o no consigo ponerla en en mi blog... me puedes echar una mano, o contarme cómo lo hiciste tú?
Mil gracias
Gracies a tots per comentar, la veritt que la Sara ha tingut una empenta molt divertida,
ResponderEliminarHehehhe... hi hà cada cagada radera de d'aquestes fotos que totes publiquem (no en totes esclar, però de coses per explicar...buffff)
Jo mateixa més d'un i de dos cops he estat fent quelcom cosa molt elaborada i a l'hora de donarli el cop de forn se m'ha oblidat...:)))
Catieu... Jo em penso que si que la pots posar, de totes maneres preguntali a la Sara, tot i que no crec hagi problemes :P.
Gemma.. hehehe... era una capa d'un dit :))) si que estava per llençar :-S
Judith... jajajajajajajaj...
Oscar... es que ets un crack!! ;), soposso que ha vingut mes tard :P, a mi se m'obliden fo´ça les coses del forn, serà que el tinc mig oblidat :)))
Honney... fijate en el traductor abajo pone con la tecnologia de google i al lada traductor google, te da la opciçon de clicar, y si no te deja buscalo por google gadgets, alli hay de todo.
Núria, jo recordo que els primeres receptes van ser de postres, la coca de iogurt juntament amb la meva mare, i llavors, mentre treballava guardant uns nens l'àvia dels nens em va descobrir la Montserrat Seguí i llavors ja tot va venir rodat, crec que si segueixes al peu de la lletra les seves receptes surten totes. I de salat recordo uns macarrons amb carn, també amb les indicacions de la meva mare. O sigui que quan vaig anar a viure sola vaig anar ben ensenyada!!!
ResponderEliminarUna abraçada
Tots fem un munt de pífies i no nomes al principi jejejeje
ResponderEliminarPetons