Aquestes llenties sempre han agradat força a casa, sobretot de nens encara em venen els records quan preguntàvem que hi havia per dinar i ens contestaven, llenties, la casa era una festa.
Ara les hi faig a la meva filla que les menja amb ganes amb un sorolle't de fons "....mmmmmmmmmmmmmm.... gutta llenties.... "
Ingredients:
Llenties ( faig servir varietat pardina)
Ceba.
2 dents d'all.
200ml tomàquet fregit ( hi poso un brick dels petits)
150g. pernil dolç
25-30g. Bacon
Xoriço (a ull, si ens passem matarem el gust del pernil i el Bacon)
1 fulla de llorer.
sal/pebre.
oli d'oliva.
Aigua.
Elaboració:
Si compren les llenties crues:
Remullem les llenties, en una olla cobertes amb aigua freda les posem a foc lent, les deixarem de 7 a 10', retirem i rentem, les tornem a posar al foc cobertes amb aigua freda també a foc baix, quan troni a arrencar el bull afegim el llorer i la sal i les deixem 40' o fins que veiem siguin cuites.Aquest pas també en el podem saltar i comprar-les cuites (jo ho faig sovint), les Ferrer venen ben cuites i senceres :P.Si les llenties són cuites farem servir dos pots.
En una paella amb un xic d'oli posem els alls sencers, si les llenties les comprem cuites hi afegirem la fulla de llorer, i la ceba tallada en brunoise ben fina, quan sigui ben cuita afegirem el pernil dolç tallat en quadrets, ho sofregim be, incorporem el Bacon, sofregim i per últim el xoriço un cop tot ben sofregit afegim el tomàquet i les llenties, ho deixem una mica i cobrim d'aigua, ho deixem coure bé, fins que les llenties comencin a treure l'almidò i quedi una salsa espessa, el temps que calgui 15' o potser 30' ja ho veurem quan siguin fetes, ara depèn de com ens agradin si ens agraden menys caldoses les deixarem mes estona al foc.He volgut fer una presentació maca, fent un cistellets de filo amb les llenties a dins, com diu un amic meu en plan "mariconada" fins i tot havia pensat de fer una gelatina de vinagre per la presentació i que es desfés al plat davant del comensal, però com que jo sóc de poble, m'estimo més menjar-me les llenties amb cullera..jajaja.
Salut!!
M'encanten les llenties guisadetes, què bones t'han quedat!
ResponderEliminarricas y nutritivas,
ResponderEliminarsaludos
Con el laurel no puedo... pero lo demás me encanta.
ResponderEliminarUn besín
www.aliterdulcia.com
No me extraña nada, las lentejas son una delicia y estas tienen una pinta que yo también diría ...mmmmmmmmmmmmmm.... gutta llenties.... tu hija será una gran gourmet seguro!!!
ResponderEliminarbsts. maite
A mí tambien me encantan, de pequeña eran mi plato favorito!!!
ResponderEliminarNo exactamente, un pan dulce tiene una corteza como la del pan normal, pero por dentro una textura abizcochada
ResponderEliminarM'agraden molt les llenties i aquesta recepta em sembla perfecta.
ResponderEliminarptns.Catalina.
doncs és uan sort que els nens estiguin contents si hi ha llenties per dinar, el meu sempre se les ha menjat però content content ....no jiji
ResponderEliminarpetons
las lentejas tienen una pinta increible y con lo ricas que estan mmm yo las comio hace poquito con chorizop un beso wapa
ResponderEliminarLas lentejas son las legumbres favoritas de mi marido. Cuando ha visto las tuyas, le ha entrado unas ganas tremendas de comerlas. Besos.
ResponderEliminarEstán per lleparse els dits!! i la presentació cassolana...la millor del mon.
ResponderEliminarUn petó
Elsfogons...
ResponderEliminara casa també agraden molt, sobretot al meu marit que és un apasionat i aquestes que fem a csa ell quan les va tastar ja no en volia d'altres.
La cocina de mi abuelo...
Si que estan ricas, y como bien dices alimentan y aportan muchos minerales y vitamionas.
Isabel...
Bueno, siempre es un elemento que se puede obviar ;).
Don camilo y caldereta...
Jajjja.. la verdad es que cada vez que cocino queire que la suba a la pica (tiene dos años y medio) y siempre quiere provar antes de tiempo..jaja.
Salomé....
A mi tambien me encantaban, eso si, estas las que llevaban arroz, patata, costilla me las comía pero no me gustaban tanto como estas.
Catalina...
Es una foma de ferles diferent, aquesta recepta sempre ha triumfat entre els infants de la familia:)
Lídia...
Dons prova amb aquesta recepta a veure si li agrada, al no portar arròs, ni patates ni costella, poder li agradarà, li expliques que les has fet epecial per ell amb tot el que li agrada, pernil, bacon xoriço y tomàquet, a veure si aconsegueixes fer'ho un fan jaja.
Cristina...
Que rico con chorizo, a mi me encanta a veces le pongo de los dos del dulce y del picante(palacios) aunque tngo que ponerle muy poquito por la peque.
Anna...
Si las prueva le pasarà como a mi marido, que antes le encantaban y cuando provó esta receta familiar prefiere que le haga siempre estas... siempre lke dice a todo el mundo quie hago unas lentejas riquísimas...jajajja.
Quants records d'infancia, em recorden unes llènties que em preparava la meva mare. A les meves filles els hi agradaríen molt!!
ResponderEliminarPetons
Aquest és un bon plat de llenties, amb un gran acompanyament!
ResponderEliminarMolt senzilles i qué bones deuen estar!!
ResponderEliminarJo també faig servir moltes vegades les llenties de la marca Ferrer... boníssimes.
La propera vegada tastaré la teva recepta.
Petonets.
Si la nena... diu ummm guta llenties... es que tenen que estar bonisimes.
ResponderEliminarUn petonet
A casa les llenties també eren molt celebrades. La mare les feia els divendres. Com diu en Pep Nogué hem de tornar les llegums al lloc que mereixen!
ResponderEliminarM´encanten!!!les faig molt semblants, intento fer llegum dos vegades per setmana...la nena si que en sap!!!Ptons.
ResponderEliminarA casa les llenties també eren molt celebrades, la mare les feia els divendres. Com diu en Pep Nogué hauríem de tornar els llegums al lloc que els pertoca!
ResponderEliminarTot just ahir varem menjar llentis i molt semblants per cert, potser les nostres amb una mica de caldo, la meva petita també li encantan, és un plaer veurel's menjar així.
ResponderEliminarProbarem les de Can Puig.
Muas!
que bones las llentias , a casa les feim molt semblats ancare que jo no hi pos peril dolç hi pos pastanaga , bacon a vegades una patateta , que bonas ami m'agraden en poca cantitat de cosas i la pardina e sensacional amb un tres i no res está cuite . m'encanten las llentias !!
ResponderEliminarPETONS
Hola,
ResponderEliminarBoníssimes i més que sanes! Si la nena diu "mmmm" és que han d'estar per llepar-se els dits!
Quan era petita també m'agradaven molt les llenties i... encara m'agraden!. Aquest guisadet ha de ser de 10!
ResponderEliminarUn plat de llenties deliciós, hi han plats que per si sols no necessiten adornaments.
ResponderEliminarPetons
Bonissimes! Al meu fill li encanten les llenties, i les faig semblats a les teves, si, som de poble, i que!
ResponderEliminarjooo como me apetece un platito con este frio !!! que ricas se ven !!
ResponderEliminar¡¡Que buenasss!!, calentitas, para entonar el estómago, de ésta forma las hago muy a menudo, en plan rapidito y, quedan de muerte, no necesitan nada más
ResponderEliminarUn besote guapa
Amb cullera i suquet és com són més bones! ;)
ResponderEliminarme gusta como las has preparado porque yo las hago tambien a veces de esta manera
ResponderEliminarun peto
miquel
Me encantan las lentejas, estas tengo que probarlas que son diferentes de lo habitual y tienen un aspecto estupendo. La presentación está fantástica. Besos.
ResponderEliminarQue pinta tiene este arroz, me encanta el color que te ha quedado, un besote y que pases un buen finde.
ResponderEliminar