20.1.11

LLENTÍES DE CAN PUIG.

Aquestes llenties sempre han agradat força a casa, sobretot de nens encara em venen els records quan preguntàvem que hi havia per dinar i ens contestaven, llenties, la casa era una festa.


Ara les hi faig a la meva filla que les menja amb ganes amb un sorolle't de fons "....mmmmmmmmmmmmmm.... gutta llenties.... "



Ingredients:

Llenties ( faig servir varietat pardina)
Ceba.
2 dents d'all.
200ml tomàquet fregit ( hi poso un brick dels petits)
150g. pernil dolç
25-30g. Bacon
Xoriço (a ull, si ens passem matarem el gust del pernil i el Bacon)
1 fulla de llorer.
sal/pebre.
oli d'oliva.
Aigua.



Elaboració:

Si compren les llenties crues:
Remullem les llenties, en una olla cobertes amb aigua freda les posem a foc lent, les deixarem de 7 a 10', retirem i rentem, les tornem a posar al foc cobertes amb aigua freda també a foc baix, quan troni a arrencar el bull afegim el llorer i la sal i les deixem 40' o fins que veiem siguin cuites.

Aquest pas també en el podem saltar i comprar-les cuites (jo ho faig sovint), les Ferrer venen ben cuites i senceres :P.Si les llenties són cuites farem servir dos pots.



En una paella amb un xic d'oli posem els alls sencers, si les llenties les comprem cuites hi afegirem la fulla de llorer, i la ceba tallada en brunoise ben fina, quan sigui ben cuita afegirem el pernil dolç tallat en quadrets, ho sofregim be, incorporem el Bacon, sofregim i per últim el xoriço un cop tot ben sofregit afegim el tomàquet i les llenties, ho deixem una mica i cobrim d'aigua, ho deixem coure bé, fins que les llenties comencin a treure l'almidò i quedi una salsa espessa, el temps que calgui 15' o potser 30' ja ho veurem quan siguin fetes, ara depèn de com ens agradin si ens agraden menys caldoses les deixarem mes estona al foc.



He volgut fer una presentació maca, fent un cistellets de filo amb les llenties a dins, com diu un amic meu en plan "mariconada" fins i tot havia pensat de fer una gelatina de vinagre per la presentació i que es desfés al plat davant del comensal, però com que jo sóc de poble, m'estimo més menjar-me les llenties amb cullera..jajaja.

Salut!!


31 comentarios:

  1. M'encanten les llenties guisadetes, què bones t'han quedat!

    ResponderEliminar
  2. Con el laurel no puedo... pero lo demás me encanta.
    Un besín
    www.aliterdulcia.com

    ResponderEliminar
  3. No me extraña nada, las lentejas son una delicia y estas tienen una pinta que yo también diría ...mmmmmmmmmmmmmm.... gutta llenties.... tu hija será una gran gourmet seguro!!!
    bsts. maite

    ResponderEliminar
  4. A mí tambien me encantan, de pequeña eran mi plato favorito!!!

    ResponderEliminar
  5. No exactamente, un pan dulce tiene una corteza como la del pan normal, pero por dentro una textura abizcochada

    ResponderEliminar
  6. M'agraden molt les llenties i aquesta recepta em sembla perfecta.
    ptns.Catalina.

    ResponderEliminar
  7. doncs és uan sort que els nens estiguin contents si hi ha llenties per dinar, el meu sempre se les ha menjat però content content ....no jiji

    petons

    ResponderEliminar
  8. las lentejas tienen una pinta increible y con lo ricas que estan mmm yo las comio hace poquito con chorizop un beso wapa

    ResponderEliminar
  9. Las lentejas son las legumbres favoritas de mi marido. Cuando ha visto las tuyas, le ha entrado unas ganas tremendas de comerlas. Besos.

    ResponderEliminar
  10. Están per lleparse els dits!! i la presentació cassolana...la millor del mon.
    Un petó

    ResponderEliminar
  11. Elsfogons...
    a casa també agraden molt, sobretot al meu marit que és un apasionat i aquestes que fem a csa ell quan les va tastar ja no en volia d'altres.

    La cocina de mi abuelo...
    Si que estan ricas, y como bien dices alimentan y aportan muchos minerales y vitamionas.

    Isabel...
    Bueno, siempre es un elemento que se puede obviar ;).

    Don camilo y caldereta...
    Jajjja.. la verdad es que cada vez que cocino queire que la suba a la pica (tiene dos años y medio) y siempre quiere provar antes de tiempo..jaja.

    Salomé....
    A mi tambien me encantaban, eso si, estas las que llevaban arroz, patata, costilla me las comía pero no me gustaban tanto como estas.

    Catalina...
    Es una foma de ferles diferent, aquesta recepta sempre ha triumfat entre els infants de la familia:)

    Lídia...
    Dons prova amb aquesta recepta a veure si li agrada, al no portar arròs, ni patates ni costella, poder li agradarà, li expliques que les has fet epecial per ell amb tot el que li agrada, pernil, bacon xoriço y tomàquet, a veure si aconsegueixes fer'ho un fan jaja.

    Cristina...

    Que rico con chorizo, a mi me encanta a veces le pongo de los dos del dulce y del picante(palacios) aunque tngo que ponerle muy poquito por la peque.

    Anna...
    Si las prueva le pasarà como a mi marido, que antes le encantaban y cuando provó esta receta familiar prefiere que le haga siempre estas... siempre lke dice a todo el mundo quie hago unas lentejas riquísimas...jajajja.

    ResponderEliminar
  12. Quants records d'infancia, em recorden unes llènties que em preparava la meva mare. A les meves filles els hi agradaríen molt!!
    Petons

    ResponderEliminar
  13. Aquest és un bon plat de llenties, amb un gran acompanyament!

    ResponderEliminar
  14. Molt senzilles i qué bones deuen estar!!
    Jo també faig servir moltes vegades les llenties de la marca Ferrer... boníssimes.
    La propera vegada tastaré la teva recepta.
    Petonets.

    ResponderEliminar
  15. Si la nena... diu ummm guta llenties... es que tenen que estar bonisimes.
    Un petonet

    ResponderEliminar
  16. A casa les llenties també eren molt celebrades. La mare les feia els divendres. Com diu en Pep Nogué hem de tornar les llegums al lloc que mereixen!

    ResponderEliminar
  17. M´encanten!!!les faig molt semblants, intento fer llegum dos vegades per setmana...la nena si que en sap!!!Ptons.

    ResponderEliminar
  18. A casa les llenties també eren molt celebrades, la mare les feia els divendres. Com diu en Pep Nogué hauríem de tornar els llegums al lloc que els pertoca!

    ResponderEliminar
  19. Tot just ahir varem menjar llentis i molt semblants per cert, potser les nostres amb una mica de caldo, la meva petita també li encantan, és un plaer veurel's menjar així.

    Probarem les de Can Puig.

    Muas!

    ResponderEliminar
  20. que bones las llentias , a casa les feim molt semblats ancare que jo no hi pos peril dolç hi pos pastanaga , bacon a vegades una patateta , que bonas ami m'agraden en poca cantitat de cosas i la pardina e sensacional amb un tres i no res está cuite . m'encanten las llentias !!
    PETONS

    ResponderEliminar
  21. Hola,
    Boníssimes i més que sanes! Si la nena diu "mmmm" és que han d'estar per llepar-se els dits!

    ResponderEliminar
  22. Quan era petita també m'agradaven molt les llenties i... encara m'agraden!. Aquest guisadet ha de ser de 10!

    ResponderEliminar
  23. Un plat de llenties deliciós, hi han plats que per si sols no necessiten adornaments.
    Petons

    ResponderEliminar
  24. Bonissimes! Al meu fill li encanten les llenties, i les faig semblats a les teves, si, som de poble, i que!

    ResponderEliminar
  25. jooo como me apetece un platito con este frio !!! que ricas se ven !!

    ResponderEliminar
  26. ¡¡Que buenasss!!, calentitas, para entonar el estómago, de ésta forma las hago muy a menudo, en plan rapidito y, quedan de muerte, no necesitan nada más
    Un besote guapa

    ResponderEliminar
  27. Amb cullera i suquet és com són més bones! ;)

    ResponderEliminar
  28. me gusta como las has preparado porque yo las hago tambien a veces de esta manera
    un peto
    miquel

    ResponderEliminar
  29. Me encantan las lentejas, estas tengo que probarlas que son diferentes de lo habitual y tienen un aspecto estupendo. La presentación está fantástica. Besos.

    ResponderEliminar
  30. Que pinta tiene este arroz, me encanta el color que te ha quedado, un besote y que pases un buen finde.

    ResponderEliminar