Aquesta recepta me l'ha passat en Ramon David, segons sembla es un dels plats estrella d'un restaurant a Sevilla, Hem gaudit força d'aquest plat, es una recepta de les que es queda al receptari particular de casa, a tots tres ens ha agradat, de fet ahir en parlàvem amb el Joan, d'aplicar el mateix "modus operandi" per fer les espatlles de cabrit o millor encara les costelles de tot bitxo vivent que caigui a les meves mans. :))
Gràcias por pasarme la receta David, que se que me lees aunque disimules :P, tambien me gustaria saber la direccion del restaurante, cuando vaya no puedo dejar de visitarlo...
Al lio....
(totes les mides son a ull)
Farigola.
Soja.
Oli d'oliva.
Sal/pebre (poca que el pintarem amb soja)
Mel.Llorer.
Costellam
Salpebrem lleugerament les costelles i les pintem generosament amb la salsa de soja.
Li afegim oli d'oliva.
Posem la farigola per ambdós costats i pressionem, ho posem a la plata de forn, repartim les fulles de llorer per la safata.
Per últim posem una bona capa de mel.
Introduïm al forn a 160º el temps que calgui (unes 3 hores)
Retirem i servim.
Salut!
La mel i la farigola han de donar un sabor a les costelles bestial! m'encanta la idea, segur que ho tastaré!!
ResponderEliminar1 petonàs
M'encanta l'oloreta de la farigola, així que aquestes costelletes han d'estar molt i molt bones!!! petonets
ResponderEliminarQué color!!!
ResponderEliminarQué significa llorer?
Oye! que me quiero enterar de la receta bien!!
Lastima no saber catalán...
Besinos
Isabel....
ResponderEliminarEl llorer a ti no te gusta..jijiji... es el laurel, a mano derecha arriba de todo tengo el traductor, auqneu el google no traduce demasiado bien.
Muas!
Ingrid...
A mi m'ha agradat força i amb el punt de soja, es com un carameltzat pero sense que li falti sal... jiji...(que malament m'explico!!)
Judiht....
Si... no m'ho esperaba pas, imaginaba que estaria bo, però realment m'ha sorprés.
Que bones!!! I quina oloreta amb la farigola..... I la barreja dolç-salat, m'encanta.....
ResponderEliminarEi, camara nova, eh!!!! molt maques les fotos...
ResponderEliminari molt bones aquestes costelles, podies haver posat la recepta ahir, q en vaig sopar i hagues variat de la q sempre menjo...
Petons,
que rica, me la anoto.
ResponderEliminarnena quina gana només de mirar-ho
ResponderEliminarAl pròxim experiment de costelles m'apunto
muaks
uhmmmm se ven super jugosas!! que ricas por favor!
ResponderEliminarNo em puc resistir a fer aquesta recepta, els carnívors et donem les gràcies.
ResponderEliminarI la mel......mmmmmmm.
Un petó.
Que colorcillo más espectacular, me encanta cocinar con miel, ya la he usado en varios tipo s de recetas y, a tu costillar, o mejor dicho al del cerdo , jajajaja¡¡no le falta de nada!!, que cosa más requetebuena
ResponderEliminarBesazos
Tenen una pinta fantàstica, el toc de mel i farigola ha de quedar genial!! Me l'apunto!
ResponderEliminarPetons
Sandra
me encantó la mezcla del tomillo y la miel, debe de ser muy rico ese plato! por acá estamos con alimentos más livianos, con 43 grados de térmica no dan las comidas copiosas, jajaja :)
ResponderEliminarQuin gust més bó deu donar la mel i la farigola un cop es caramelitza al forn amb les costelles. Una forma de cuinar-las que no coneixia i deliciosa!
ResponderEliminarUn petó :)
Catieu...
ResponderEliminarLA veritat que m'ha sorpres sabia que estaria bo, però aquest rsultat no l'esperaba, ambla mel, l'aroa de frighola i el puntet de soja fantastic!!
Sonia...
Jejeje... estic fent proves amb la càmara nova, de totes maneres encara em queda, les dos primeres fotos i la de la safata quan l'he tret del forn les he fet a la terrassa, es nota moltissim la bona llum respecte les altres que son fetes a l'interior.
La cocina del abuelo...
Si que estaba rico, la verdad, yo no esperaba tan buen rsultado.
Loles...
En un parell de setmanes o un mes com a molt ja podras venir a casa a fer de conillet jijiji, tant com vulguis, que estarem a tiro de`piedra.
Toñi...
I tiernas, tiernas, (imaginate 3 horitas para las costillas que no tienen mucho grosor... se desprendia solo el hueso de la carne sin apenas tocarlo.
Gloria...
Ja diras si t'ha agradat, a mi moltíssim.
Ana...
Jajajajaj...si de momento mejor cocinaré los costillares ajenos...jijiji :P
Estaba muy rico la verdad, y mira que no soy de cocinar mucho con hierbas.
Sandra..
Ho recomano, ja diras que t'ha semblat, espero que t'agradi tant com ens ha agradat a nosaltres.
Mandarina...
Si que estaba rica la mezcla...
Caray!!! entonces pocas gnas de comidas contundentes tendreis.
No puedo con el llorer!!!
ResponderEliminarEl jengibre asi confitado ya se usa tal cual, no hay que hacerle nada más.
Besinos!!
Guau quina recepta més bona !!!! La mel i la farigola, amb la carn han d'estar de luxe !!!!
ResponderEliminarGràcies per la recepta.
Un petonàs
L'altre dia vaig posar mel a la carn i estava de mort... aixi que aquest costellar té que esta idem...de idem..
ResponderEliminarun petonet
Aquestes costelles han de ser de vici total! Em sembla una recepta molt fàcil de fer, i ideal per deixar-ho al forn i oblidar-te'n una bona estona.
ResponderEliminarGràcies per la recepta guapa! ;)
Quina bona pinta!!! Totalment d'cord, aixó s'ha de probar amb altres talls i tipus de carn, me l'apunto que tinc una canya de llom de 2 colors a la nevera i aquesta recepta li pot anar molt bé.... Ja t'ho explicarem...
ResponderEliminarse puede comer con los dedos,no?
ResponderEliminarUn buen plato y el ojo funciona bien ya veo que le vas dando salida a la soja de caprabo.
ResponderEliminarpeto
miquel
Mmm...quina combinació més bona! M'encanta! Un petó, Paula
ResponderEliminarOhhh quina recepta més xula!! M'ha encantat!! Ara mateix la copio amb el teu permís.
ResponderEliminarPetons.
Hola Núria,
ResponderEliminarQuina recepta més bona. Amb la soja,la mel... i amb la farigola. A més de deliciós, ho poses al forn i apa només anar donant-li una mica la volta. Genial! Petons,
Entre la farigola i la mel, deuen quedar super gustoses. I és veritat que la mateixa recepta pot servir per les espatlles de cabrit ;)
ResponderEliminarSón molt bones les costelles d´aquesta manera i els forn les fa solet, les faig moltes vegades, tenen una pinta, per venir a sopar!!!!:) Un petó!
ResponderEliminarEm sembla molt bona aquesta combinació de la mel amb la farigola, un plat per llepar-se els dits.
ResponderEliminarPetons.
Platazo de diumenge! Brutal amb la farigola!!
ResponderEliminarUna recepta molt saborosa, sens dubte,de dia de festa!
ResponderEliminarDe ben segur que la mel i la farigola els donen un bon toc aromàtic! Un plat d'aquells per menjar amb els dits i anar rosegant fins deixar els óssos ben escurats! ;)
ResponderEliminarPetons!
que rico!!! ojalá me estuviera esperando este plato en casa cuando llegue, jejejeje. Para chuparse los dedos y nunca mejor dicho.
ResponderEliminarUn beso y buen finde
Que costillas más apetecibles, me encanta como las has presentado, te han quedado de lujo! un besote y buen fin de semana.
ResponderEliminarahhh bueeeno pero que ricooo que le hinco el diente a una de esas costillitas mas ricas! que buenas que te han quedado si hasta las huelo desde aqui! besos y buen finde!
ResponderEliminarLa costilla te ha quedado increible ..que pintaza ..las cremas y las lentejas muy buenas ...besos MARIMI
ResponderEliminarNo soy para nada de carnes, pero la preparación debe quedar deliciosa.
ResponderEliminarBesitos.
A mi que la costilla de Adán no estaba tan rica como esta... je je
ResponderEliminarUn beso.
¡Que buenas! Tienen un color maravilloso.
ResponderEliminarUn abrazo.
Pasate por mi blog cuando puedas tengo un regalo para tí.
ResponderEliminarAquesta costella havia d'estar boníssima!! mel, farigona, carn... quina bona combinació!
ResponderEliminarI quin bon color!!!
¡¡Holaaa!!
ResponderEliminarGracias por tu visita a mi blog y encantada de conocer el tuyo!!
Quedas apuntada al sorteo!!
Estas costillas se ven de muerte y la tarta de arriba deliciosa!!
Un besito guapa!
Ahir ho vem fer a casa, !!Boníssim!!!! Quina manera de treure-li partit a unes costlles de porc....
ResponderEliminarEstas costillas tienen una muy buena pinta!
ResponderEliminarGracias por visitar mi blog y felicidades por el tuyo!