Es una recepta tradicional i no l'he fet cap presentació fora del comú i com veureu les fotos son molt normals, aquest es un dels meus plats preferits i que de fet encara no havia publicat al bloc, teoricamnet aquest plat no porta pastanaga ni pebrots però jo sempre li poso ja que soc una enamorada dels sofregits, espero que us agradi.
2 Dents d'all.
1 Ceba.
2-3 tomàquets.
1/4 pebrot vermell.
1/4 pebrot verd.
1 pastanaga petita.
Ceps
Xampinyons
Gírgoles
Farina.
Oli d'oliva.
Carn de vedella.
Aigua.
1 copeta de cava.
Sal/pebre.
Per la picada:
3 galetes maria.
3 bastonets petits de pa.
Safrà.
Ametlles.
Avellanes.
Elaboració:
En una paella posem oli i l'aromatitzem amb les dos dents d'all.
Marcarem la vedella, que prèviament haurem salpebrat i enfarinat en aquest oli, retirem i reservem.
Retirem els alls i afegim la ceba tallada petita, deixem coure una mica a foc suau i afegim les pastanagues tallades també en brunoise després procedirem d'igual manera amb els pebrots, rentem i tallem els xampinyons, les gírgoles i els ceps que prèviament haurem hidratat, quan sigui tou afegim els tomàquets que haurem pelat i trossejat, sofregim.
Un clàssic ben de casa nostra que no passarà mai de moda, realment una recepta d'hivern! Una bona llesca de pa i a disfrutar ;)
ResponderEliminarUn plat molt bo, a mi m’agrada mes sense les verduretes. Sort en el concurs
ResponderEliminarPetons
T'ha quedat molt bé, i la foto es veu fantàstica, una vedalla que per si sola la llueig.
ResponderEliminarFa molts i molts d'anys que no en menjo. La meva mare no ha sigut massa propensa a fer-ne, quin en feia més era la meva sogre. Algun dia en provaré de fer, segur que als meus fills els hi agradarà!
Una abraçda
mmmmmmm que bò el fricandó! Per sucar-hi pa! T'ha quedat de fàbula.
ResponderEliminarPetons.
mmm...ha d'estar molt bó! Molata sort en el concurs!
ResponderEliminarSaltuacions!
Me encanta este tipo de recetas, Suerte en el concrso.
ResponderEliminarSaludos
Mira que te coses bones l'hivern.... llastima que estigui arrivant al final...
ResponderEliminarun petonet
Et sembla que jo porto el pa i tu poses el frincandó per dinar? També és un dels plats que més gaudeixo, i me n'has fet venir ganes...
ResponderEliminarPetonets
Sandra
genial!! molta sort al concurs! saps que jo tinc la recepta pendent de publicar? jijiji, però és un cic diferent!!! petonets maca
ResponderEliminarEs un plat que parla sol.....sencill i de sucar pa!!!!
ResponderEliminarTant bo que és..... però a mi s'em resisteix, l'he probat de fer un parell de vegades, i sempre em queda endurit. Alguna cosa faig malament. Ho hauré de tornar a intentar perquè m'agrada molt!
ResponderEliminarLa teva recepta em sembla perfecte!
Petons
Ahm, doncs mira que jo sempre l'he fet amb pastanaga. Pensava que era així i punto XDD
ResponderEliminarHola!
ResponderEliminardoncs a mi m'agrada molt això que posis els pebrots i la pastanaga.. Està molt bé d'un plat tradicional posar-hi el toc personal oi? Ho provaré que segur que a casa els hi agrada MOLT! Petons
a mi estos guisos me gustan mogollon
ResponderEliminarés la meva asignatura pendent, el fricandó, al mu pare li encanta i sempre dic que algun dia li faré però.....no hi ha manera jiji
ResponderEliminarpetons
Un plat tradicional que per molt temps que passi, sempre estarà vigent, i es que les coses ben fetes perduren.
ResponderEliminarLi has posat de tot! si senyora, s'haura de tastat tb aquesta versio....i ja m'agrada aixi, no tot s'ha d'engalanar....
ResponderEliminarUna abraçada,
Ummmmmm me encanta , queda deliciosa y con un rico pan para mojar en la salsina ya se convierte en un auténtico lujo ;-)
ResponderEliminarBesinos.
Que rico plato! hace mucho que no lo veía... ahora me apetece. Suerte en el concurso!
ResponderEliminarUn plat cassolà, d'aquells que cal acompanyar amb molt de pa.
ResponderEliminarPetons.
Mmmm!!! des d'aquí en sento l'oloreta!!
ResponderEliminarNo t'ho creuras però MAI hem cuinat fricandó, NO TENIM PERDÓ DEL DEU DE LA CUINA!!! Haurem de fer aquesta recepta..
ResponderEliminarEixe fricandó te que estar molt bó.
ResponderEliminarBesets
Per mi també és un dels plats preferits i el tinc pendent de penjar al bloc però sempre hi ha altres receptes que passen per davant.
ResponderEliminarNúria,
ResponderEliminarEl que et vaig contestar l'altra dia... en aquest plat, entre els talls de vedella posa-n'hi també un d'ossobuco per a tu.
Una abraçada.
Aquest sempre el menjo fet de la meva mare. Potser ja ha arribat l'hora de fer-lo jo....jejeje M'apunto la recepta .....
ResponderEliminarJa l'havia vist a Facebook a la teva pàgina... però ara el veig amb més calma... Només et puc dir que el fricandó m'encanta... Es dels clàssics que no em cansa i en ocasions per massa conegut, sembla que ens oblidem d'ell... al menys em passa a mi, que ara fa mesos que no en faig. Petons!. Ricard
ResponderEliminarun clasico de nuestra cocina que te has elaborado muy bien.Suerte en el concurso
ResponderEliminarpeto
miquel
Es un clasico ..y nunca lo he ehcho ...pero tiene un aspecto buenisimo ..las fotos preciosas ..besos MARIMI
ResponderEliminarEsta receta me recuerda a mi infancia,el fricandó siempre ha sido una receta que se ha hecho en casa, que rico! buen fin de semana, besos
ResponderEliminarHola! Em va agradar molt el teu bloc. Em va semblar molt interessant i ara ho estic seguint. Si vols visitar el meu blog: http://kibe-cozinhandocomamigos.blogspot.com/
ResponderEliminarPetons des de Brasil!
Luiz