Aquest matí m'he llevat convençuda que faria un pastís de Raïm, i tota eixerida que he marxat al mercat (aquí a Blanes fan mercat de fruites i verdures al carrer tots els matins), però m'he trobat que només una parada en tenien, evidentment eren de cambra acides com un dimoni, i com que hi havien unes cireres que feia goig de veure he decidit de canviar d'ingredient i el gust final no esta gens malament, n'he fet dues, amb dos motllos diferents una alta i una altre mes baixa, n'he fet fotos de totes dues, espero que us agradi.
Ingredients:
4 Ous (farem servir les clares i els rovells per separat)
200g. de sucre.
100g. mantega.
110g. farina.
300g. cireres.
200g. Xocolata blanca.
200ml. Llet.
100ml. Nata de postres (liquida).
Preparació:
Separem les clares dels rovells, muntem els rovells amb el sucre i la mantega.
Ens disposem a muntar les clares a punt de neu, anem afegint les clares a la barreja anterior poc a poc amb moviments suaus fins que tinguem una barreja homogènia, afegirem la farina tamisant a l'hora, barregem bé, per ultim, nomes ens resta afegir les cireres que ja tindrem preparades sense el pinyol i barregem.
Pintem el motlle amb mantega, introduïm la mescla i posem al forn uns 25' a 180º.
Mentre es fa el pastís anirem fent la sopa, en un cassó a foc suau posem la xocolata trocejada, la nata i la llet, deixem que es fongui i barregi tot be, quan estigui llest retirem i refrigerem.
Gràcies per l'asessorament Joan.
maravilloso!! ostras que rico !! y que presentación tan apetitosa!!!
ResponderEliminarbesos
Hola Toñi.
ResponderEliminarMe alegra mucho escuchar esto, esta receta siempre la he hecho con uvas (esta de vicio) pero al final he decidido usar cerezas, con la sopa esta muy bueno, e incluso si la sopa fuera de xocolate negro tambien seria una buena combinación, ademas muy sencilla de hacer.
Besos.
Nuria
De res, Núria, ha estat un plaer. I la recepta, bufff...quina pinta que té!!!
ResponderEliminarJa se sap: trobar una bona recepta i ajuntar-la amb un bon i adequat vi...hi ha res millor?
Salut,
Joan
Benvingut sies Joan,
ResponderEliminargràcies per els cumpliments, el cert es que estic força contenta amb el resultat.
Estic d'acord amb tu, poques coses hi ha que ho superin això.
Salut,
Núria
Un postre me-ra-ve-llòs. Les cireres són la meva fruita favorita de sempre i la xocolata blanca és una debilitat personal.
ResponderEliminarMe-ra-ve-llòs.
Un postre meravellòs sense cap dubte, té que esta deliciòs
ResponderEliminarun petonet
STARBASE
ResponderEliminarMoltes gracies per els cumpliments no els mereixo, la veritat es que ha sigut un encert que lligues aquests sabors, la opció de la sopa de xocolata es un element que li va bé a moltísimes postres.
Salut!
Núria.
NEUS.
Donç ja veus que és força fàcil de fer, això si, compte amb el motlle que facis servir perque s'engainxa jo un dels motlles era una mica vell i tot i que l'he posat mantega m'ha costat una mica de desmotllar.
Petonets wapa.
Ei! jo també t'he fet una visita i la veritat és que m'has conquistat amb aquesta mescla tan dolça. és un autèntic mèrit que les cireres es mantinguin al seu lloc, i no es deixin dominar per la gravetat!
ResponderEliminarFins aviat! ;)
t'ha quedat de luxe
ResponderEliminarpetons
ACABATDEFER...Jajjaja.. quanta raó tens, però al final ho he aconseguit.
ResponderEliminarEm plau saber que t'he conquistat.
Gràcies per la visita, i petonets.
Núria.
LÍDIA... Moltes gràcies maca, la veritat que no les tenia totes en un principi, però després he tingut clar la mescla de sabors.
Petonets.
Una preciositat, de presentació i de sabor ben segur!
ResponderEliminarM'agrada el teu espai i este postre es fabulos.
ResponderEliminarHola petita cuina, quina delcicia de pastis de cireres.
ResponderEliminarPodries participa( si no ho fas) al LAZY Blog, el futuro blogero, fa un concurs plats amb cireres, aquest li va ideal.
Que maco es el teu ajudant.
Petons...
VISC A LA CUINA..
ResponderEliminarMoltes gràcies, la veritat es que es un arecepta ben sencitlla, els sabors certament encertats.
Petonets.
MARIA DOLORES..
Muchas gracias, siempre es agradable saber que el cariño que una le pone a su "reino" les gusta a los demas, el postre estaba muy rico :P.
MARGOT..
Benvinguda sies al meu peit reconet, m'agrada que et sembli un bon postre el d'avui.
No participa, soposo que ja no dec ser a temps, ja hi haurà un altre oportunitat i receptes... jejeje.
Si, la meva filla es meu tresòr mes valuos.
Petonets i gracies per la visita.