Fa pocs dies, vaig veure en la carnisseria el "rabo de toro", i no m'ho vaig pensar dos cops a l'hora de comprar-lo, ja se m'empescaria alguna per preparar-ho, en arribar a casa, vaig pensar i pensar com ho podria fer (l'idea original era fer un mar i muntanya, de fet el vi que li he posat es un albarinyo, perquè havia d'anar amb uns llagostins i calamar-sets de guarnició), però casualment, aquell mateix dia a canal cocina feien un programa de persones que trobaven altres per el carrer i els ensenyaven les receptes que mes els hi agradaven, i SORPRESA!!! Van fer rabo de toro, aquesta es la meva adaptació desitjo que us agradi.
Ingredients:
1k. rabo de toro.
Farina.
1 got de vi.
Aigua (la que calgui per acabar de cobrir)
3 tomàquets.
1/2 Branca d'api.
2 dents d'all.
2 cebes.
1 porro.
4 pastanagues petites.
2 presses de xocolataLlorer.
1 cullerada de carn de nyora.
branca de romaní fresc.
Pebre vermell.
Oli d'oliva.
*(de verdures podeu posar les que vulgueu, jo vaig posar les que tenía al refrigerador)
Per la parmentier de moniato:
1 ceba o porro.
mantega pomada (per sofregir la ceba)
1 moniato gran.
1 patata mitjana.
Llet.
Nata líquida.
Elaboració:
Salpebrem el "rabo de toro" i l'enfarinem, el marcarem en una paella amb oli que haurem aromatitzat amb les dents d'all, el trossos que anem marcant els anirem posant dintre l'olla exprés i reservem.
En l'oli que hem marcat la carn sofregirem a foc suau totes les verdures ben netes i tallades, un cop tinguem cuit afegim la carn de nyora, el pebre vermell i els tomàquets en cancassè, rectifiquem de sal i ho aboquem tot sobre el rabo de toro que tenim dintre de l'olla, també afegirem el llorer, la xocolata, la branca de romaní fresc, el vi i afegirem aigua fins a cobrir el rabo de toro, tapem l'olla a pressió i ho deixem fer 1h.
Mentrestant podem preparar la parmentier, de moniato, coguem el moniato i la patata en aigua ben calenta i sal, fins que sigui cuit.
Mentre cou posem en una paella la mantega pomada i sofregim a foc suau la ceba o el porro, fins que sigui cuit, desprès afegirem al sofregit el moniato i la patata cuita i escorreguda, rectifiquem de sal i aixafem (podeu passar-ho per la turmix o per el passapurés, anem afegint llet i nata fins aconseguir la textura dessitjada, reservem.
Un cop fred, tallem uns medallons de carn de toro, i ho marquem a la planxa (just per que s'escalfi però sense que desfaci) i ja podem muntar el plat.
Posem una base de la salsa de fer el rabo de toro, posem el rodó de carn i cobrim amb la parmentier de moniato, jo he fregit un cruixent de plàtan perquè no em quedava moniato, l'ideal es fer-ho amb moniato.
Oh, que bo! amb aquesta salseta ha d'estar de mort!!!! A mi m'encanta el rabo de toro, es desfà a la boca!
ResponderEliminarPetonets
Sandra
Uy, uy, uy! qué pasada de plato!
ResponderEliminarY me gusta más cómo suena en catalán que en castellano!! ;-)
aix, no sóc gens de "rabo" però la presentació que has fet és espectacular!!!! petonets guapa
ResponderEliminarque buena vista tiene ese rabo de toro!. una presentación de primera. me ha encantado!. besos
ResponderEliminarI tant que m'agrada, jo també em faig de tant en tant i he de dir que aquesta carn sempre queda be. I amb aquesta presentació és tot un luxe.
ResponderEliminarQue tal, com va per aquí????
Petoents
Hola,
ResponderEliminarUn plat deliciós... però poder menjar-se'l amb aquestes vistes.. és tot un luxe.
La presentació és preciosa. Petons
Ostres, el rabo de toro fantàstic. Però aquest jardinet de fons és com per al.lucinar!!
ResponderEliminarJo no puc estar de mirar-lo cada cop que veig la foto... crec que la mudança va valer la pena... :-P
Jo ho faré amb una altre carn, pq la resta m'encanta i aqui el rabo de toro no el trobaré!
ResponderEliminarEm fas patir amb aquest plat a punt de sortir volant... :-)
Todo un clásico en mi tierra aunque con esta salsita debe quedar genial. Me ha encantado la peina de chic de boniato.
ResponderEliminarY ya que estoy aqui, aprovecho para a informarte a ti y a tus seguidores, de un ¡NUEVO CONCURSO! Al que os animo a PARTICIPAR ¡Estáis tod@s invitados!
El ”Concurso de masas” está patrocinado por Paratucocina, una tienda on-line de accesorios para tu cocina y muuucho más, que os ofrece la oportunidad de GANAR REGALOS MUY CHULOS. ¿Te lo vas a perder?
Para más información o consulta, accede a ”Jugando a cocinar con “Driwrgy cocinitas”” o contacta conmigo en. cristyclaros@gmail.com .
A diferencia de otros concursos, éste acepta recetas anteriormente publicadas, siempre y cuando o se hayan presentado a ningún otro concurso de la red.
¡Cuento con vuestra colaboración
GRACIAS y hasta pronto.
T'ha quedat un plat de luxe! Jo també el faig a l'olla a pressió, així queda una carn melosa i deliciosa... I servit així ja desossat, queda espectacular!
ResponderEliminarCoincideixo amb els altres que el plat està bo, peró amb aquestes vistes encara es millor.
ResponderEliminarPetons.
Boníssim! Jo el vaig descobrir a Còrdova aquest mes de març...Em feia yuyu menjar-ne. No sé m´imaginava el brau remenant la cua...cabòries meves!
ResponderEliminarSeras ximple... on has posat el plat??? ja em veig un veí amnb el plat al cap... si sembla que estigui a la barana...jajajaj
ResponderEliminarA mi el rabito...como que no... ara les turmes (els testicles) m'en encanten ljajajaj
pero la salseta per llepar-se els dits.
Petons
Impresionante Nuria!...a pesar no gustarme casi nada la carne,el rabo,me puede...una cocció y presentación de cine.
ResponderEliminarUn beso
Una versió de luxe, i quina presentació!!Jo no hauria sabut pas com posar-m'hi!
ResponderEliminarI el parmentier em sembla un acompanyament ideal!
Nuria, quan de temps feia que no passava per aquí!! Aquest plat em sembla de categoria, té un aspecte del més apetitós!! I a més amb la dificultat de trobar aquesta carn per aquí....
ResponderEliminarLa foto del plat a la barana, molt maca... i perillosa jajajaja
Un petonàs.
Nuria dijo lo mismo fantastica presentacion y esta version tuya del rabo esta genial,es una receta que nunca he echo pero bueno igual me animo ya, y una cosa felicidades por la buena vista que se ve de tu nuevo piso y supongo que estaba segura la bandeja en el balcón eh!!
ResponderEliminarpeto
miquel
Que bo, ummm ara mateix me’n menjaria un plat, el puré de moniato li ha de donar un punt força interessant
ResponderEliminarPetons
Sión - Fem un mos (Google no em deixa entrar)
De cua de bou només en vaig menjar una vegada, fa uns anys, per terres andaluses. A casa no n'he fet mai, però potser m'hi animo després de veure aquesta presentació tan exquisida.
ResponderEliminarLes fotos són totes a l'exterior?
Fins aviat!
La Taula d'en Bernat
Hija de mi vida!!!!.....lujo...lujo de receta.
ResponderEliminarUn beso
sandra...:) mltes gracies
ResponderEliminarIsabel,,,,
Jajajja... si, aunqe hay otras que suenan peor, (como la crema de puerros, que todo el mundo me hace el chiste :P)
Judith.. gracies...ainx.. si es que t'he d'estimar encara que no vulgui :P
Anna... gracias, vieniendo de ti todo un alago, sabes que soy fan de tus presentaciones.
Carme...
De moment tot be, ja era hora de començar amb una monotonia, que no tenia yemps per res. Petonassos...
Eri....
Ainx, la veritat es que si, a més no tinc ningú al davant... (fins i tot podria pendre el sol :P
Oscar...
Home, el pis es molt mes gran i nou, i les vistes inmillorables, tot i que amb la cuina tinc un trauma.
Sonia....
Si, però compta que es sencera deshossada, he fet un xurro com si fes micuit o peius de porc, jo també ho havia pensat perque al Joan no li agrtada la cua de bou gens...
Calla, calla, que com caigui el plat "la lio parda"
Dirwy...
Muchas gracias, pues la lo miraré, aunque la verdad que no soy mucho de hacer masas... ya preparraré alguna chula si me da timepo.
Besooo
Gemma...
Si, em vaig inspirar en els peus de porc que vaig beure en bcn en un restaurant de tapes.
Ana... la veritat qes que les vaig disfrutar força :).uas
ResponderEliminarCristina...
Si de vegades ens perdem moltes coses per les nostres manies i de vegades ens sorprenem, jo abans de verdures em treies de la patata i mongeta tendre i fastiguejava... ara menjo de moltes mes (be, tampoc totes, pero ja es un pas)
Neus...
Es que esta a la barana...jajajajajajjaja
Ainx, jo només pel nom i sabent que menjo (parlan en plata) els collons del toro...jjajajajaa (de moments me abstengo):-S
Muas :P
Silvia muchas gracias :), la verdad que es laborioso pero merece la pena, lo bueno es que si lo preparas deshuesado en el churro lo congels la mar de bien, yo lo he congelado por medallones ya preparados en paquetitos de dos, asi cuando me aptezca, descongelar i mardcar en la planxa.
Espe, pues cuando quieras te invito :)
El taller de cuina...
Home, jo m'ho vaig pensar un parell de dies com prepararlo, i al foinal estic força contenta amb el resultat.
Mabel...
Seguramet no et suten les actualitzacions, perque feia molt que no publicaba, alguna coseta de tant en tant pero tenia/tinc el bloc molt parat, jajja, la foto sembla prillosa, i de veritat que l'he posat a la barana, però estava ben segures la barana es mes ample del que sembla :)))
Miquel...
Jajajajjaja... si estaba segura... :P:P...
Muchas gracias, la verdad que si que en eso he ganado muy muuuuuuuuuuuuucho.
Muas!
Sion....
Doncs si, a mes feia moltisim que no el feia de moniato amb aquell puntet dolçet...si a mi tampoc hem deixa entrar he entrat per nom i url ;(
La taula d'en bernat...
Si són totes d'exterior, de fet les vaig pasar per el photoshop i les vaig haver de borrar es veien millor naturals, la salsa de base m'havia agafat un color entre taronja i una mica groc pels voltants....:-S una que es de lo poble...jajaja
Gloria...
Tu si que eres un lujo!!! :)))
Pues ya sabes cuando gustes no tienens mas que decirlo :P
Ja veus..... arribo tard com quasi sempre....:). La cua de bou és dels plats que m'agraden molt. Menjat a fora de casa i també quan el faig jo. Requereix estona , però val la pena.....
ResponderEliminarUna pinta del 10, me encanta, lo q ocurre q no domino el catalan...
ResponderEliminarUn saludo.
Ricard... aquest post si ehhhh! :))
ResponderEliminarSonia...
Para la pròxima, tengo un traductor arriba a la derecha ;), espero te sea de ayuda.
Gracias por el esfuerzo, quizàs deberia de ponerlo en otro sitio mas visible.
Besos!