"Whole kitchen en su Propuesta Dulce para el mes de mayo nos invita a preparar un clásico de la cocina francesa, Clafoutis"
400 g de cireres negres
100g. maduixots.
100 g de sucre en pols
125 g de farina
1 polsim de sal
3 ous
30 cl de llet Sucre glas
PREPARACIÓ
Rentem les cireres i els maduixots, llevem els talls i els pinyols.
Les posem en un bol i espolvoregem la meitat del sucre. Remenem be per repartir el sucre i deixem reposar així 30 minuts com a mínim.
Prees-calfem el forn a 180º i unti amb mantega una tartera o un motlle de porcellana resistent al foc de 24 cm de diàmetre o en format individuals, segons preferiu presentar-ho.
Tamisem la farina en un bol, afegim un polsim de sal i el sucre en pols restant, reservem.
Batrem els ous com per a truita, ho afegim a la barreja anterior i barregem. Agreguem finalment la llet i tornem a barrejar.
Col·loquem les cireres en la tartera o motlle i aboquem la preparació per damunt.
Coguem de 35 a 40 minuts. Deixem entebeir, espolvoregem amb sucre glass.
Servim fred.
* He dir sincerament, que aquesta recepta es molt fàcil però no m'ha agradat gens, només m'agradat la part en que mengava alguna maduixa, a casa a sigut un rotund fracàs.
Oh, que bé!! Avui no pararem de veure clafoutis... amb les ganes que tinc de fer-ne! Té una pinta tremenda el teu!!
ResponderEliminarPetonets
Sandra
Que bó amb maduixes i cireres, són els dos fruits vermells preferits meus! Ha d'estar genial!!
ResponderEliminarUn petó :)
Qué colorido tan bonito... te quedó genial!
ResponderEliminarquina bona pinta!!!!! t'ha quedat un tall preciós!!! molts petonets
ResponderEliminarDoncs té molt bona pinta. Jo ho tinc a la llista de pendents.
ResponderEliminarMolts petons guapa.
Belén
T'ha quedat preciós, i amb les cireres ha de ser boníssim!!
ResponderEliminarcomo me gusta esta tarta.es que queda tan suave
ResponderEliminarQue lastima con lo rica que te ha quedado y que no os haya gustado. A nosotros también nos ha pasado con alguna receta, y con esta tarta, si soy sincera, a mi me ha gustado mucho, pero a mi marido, ni fu ni fa, vaya que no va a ser su tarta favorita. Viendo la parte positiva, al menos ya conocemos otro postre de la cocina internacional, cuando viajes a Francia, esta no la pidas!!! ja aj
ResponderEliminarbsts. maite
Os ha quedado a tod@s con una pinta que entran ganas de darle un bocado a la pantalla.
ResponderEliminarDelicioso, mis enhorabuena
Un besazo
Per què no us ha agradat? Queda com una mena de flam amb el gustet de les maduixe si les cireres, no?
ResponderEliminarA casa la clafoutís ens agrada molt, però cal que la fruita sigui ben madura i gustosa. A més, hi poso algun aroma tipus vainilla o canyella, que també li dón molt bon gust ;)
Sensacional presentació! Qui es pot negar a tastar-lo?. Jo no!!
ResponderEliminarPetita Cuina,pot ser perquè has posat una barreja de fresons i cireras,jo tinc un clafoutis de cireras al blog i va tenir molt d'éxit.
ResponderEliminarPetons.
Vaja noia quin final li has donat a la recepta...T´ha quedat una bona presentació i tall excel.lent, potser massa barreja entre cireres i maduixes, no?
ResponderEliminarVaja, això de dir que no t'ha agradat si que m'agrada a mi: amb un parell de cireres Nuria! hehehe.
ResponderEliminarJo el vaig tastar un cop i sí que em va agradar el clafoutis, però només va ser una vegada :)
Es una pena que no os haya gustado porque bonita está a rabiar ;)
ResponderEliminarYo me presto voluntaria para adoptarla :)
Besinos.
Se ve riquísimo y te ha quedado muy bonito. besossss
ResponderEliminarA nosaltres tampoc ens ha fet el pes... tot i que aquesta teva te una pinta espectacular!!!
ResponderEliminarUn petonet
Sònia (Encontrar la felicidad en los pequeños detalles)
Qué raro, esta receta no ha tenido el éxito de otras que convoca WK. Pero a mi tu versión me parece fantástica y las fotos muy lindas. Felicitaciones por el trabajo, aunque no les haya gustado
ResponderEliminarAy Nuria, con lo que me gustan las cerezas y las fresas, has dado de lleno en mi paladar, además te ha quedado precioso, muchísima suerte en el concurso
ResponderEliminarBesotes
Núria t'ha quedat molt be. A casa agrada molt el trobem molt lleuger a l'hora de menjar-lo.
ResponderEliminarpetonets
Debe estar buenísimo, pero además está precioso!!!
ResponderEliminarBesos.
Fa uns dies que veig clafoutis per tot arreu, però la veritat és que no me'n canso. Té una pinta fantàstica i t'ha quedat molt ben presentat!
ResponderEliminarSalutacions!
La Taula d'en Bernat
Jo he provat diverses recepta i totes havien estat un fracàs, la massa quedava molt dura, compacta, "mazacote" fins que vaig trobar la que vaig fer servir pel CWK, ens va encantar.
ResponderEliminarDe totes maneres, la foto queda genial.
Petonets
esta molt be
ResponderEliminari la foto tambe
peto
miquel
El clafoutis es uno de mis postres favoritos y con fresas, un éxito seguro!
ResponderEliminarPetonets,
Palmira
Hola! Estava mirant receptes del teu bloc i m'he trobat amb aquest clafoutis. Jo el vaig fer fa dos dies, buscant en Internet em vaig trobar la mateixa recepta. També l'he trobat molt fàcil de preparar i té una pinta boníssima, però tot i que el sabor ens va agradar molt, no ens ha agradat gens la textura, tant la meua com la que he vist en totes les receptes que he buscat, tenen un tall que es nota que queda molt endurida: la massa és com una pilota xiclosa i dura. Jo pense que porta massa farina. Vull reperti-la, però faré una altra recepta, amb menys farina i més llet, també provaré de fer-ne una altra amb llet i nata barrejada, sembla que aquestes queden més bones i cremoses, que és el que jo volia aconseguir, però com que tinc intol·lerància a la lactosa, em vaig decantar per aquesta recepta. Un beset.
ResponderEliminar