La meva primera recepta desprès de molt i molt de temps, com trobava a faltar publicar una recepta :).
La meva cuina no te res a veure amb la que jo tenia..snif, snif... tot i que l'he d'acabar d'omplir amb una mega-taula que tinc puesto lliure i poca superfície de treball...(O sigui que les fotos les posaré mes endevant quan la tingui com jo vull, ja la veureu, tinc intenció de fer mes endevant video-receptes).
Encara no tinc molt controlat el forn (ja se sap que no hi ha dos que escalfin per igual), el primer problema amb el que m'he trobat ha sigut el meu material de rebosteria, que em faltava la meitat, entre la mudança i la meva filla... :(...
Les mànigues pastisseres no han aparegut enlloc així que he hagut de posar la trufa a l'antiga, amb una cullera, també vaig comprar xocolata a la pedra per fer la trufa, de la marca Amatller, i quan ja havia cuit la trufa i la tenia al refrigerador m'he adonat que era a la canyella , la combinació final de sabors ha quedat molt be, tot i que no era d'intenció de fer la trufa amb canyella, que consti en acta, jajaja.
No em dilato més... al lio.
INGREDIENTS:
Per la crema de safrà:
500ml. nata.
15g. mel.
5 rovells d'ou.
60g. sucre.
1 Tub de pistils de safrà.Per el pa de pèssic:
6 ous de gallina.
250g. mantega.
2-3 cullerades de cacau en pols sense sucre.
4 cullerades de farina.
250g. Sucre.
1/2 sobre de llevat industrial en pols.
Per la trufa:
100g. de xocolata a la pedra amb sabor de canyella marca Ametller (es pot fer normal)
200ml. nata líquida per postres.
Per la cobertura de xocolata:
100g. de xocolata.
66g. de mantega.
Per humitejar el pa de pessic:
Melmelada de maduixa
Per cobrir:
Cacau en pols sense sucre.
Per fer la crema de safrà, i tenint en compte que quan més freda més consistència tindrà i millor ens aguantara el pes del pastís, o sigui que ho farem un dia abans, com amb la trufa i el pa de pessic per poder muntar el pastís a l'endemà sense problemes. En un cassó posarem la nata, la mel i la meitat del sucre, portem a ebullició, després baixarem el foc i afegirem els pistils de safrà deixant infussionar, mentrestant muntarem els rovells amb el sucre que ens queda i li anirem afegint en fil la nata ja infussionada i colada, ho posem en un motlle i el ficarem al forn que tindrem calent a 180º durant uns 25' (depèn de cada forn), triturem la massa resultant fins obtenir una crema fina i refrigerem.
Per fer la trufa, només haurem d'escalfar la xocolata trossejada amb la nata fins que tingui una consistència homogènia (sense que arribi a bullir) i refrigerem.
Un cop freda muntem fins que canvii de color i ho apliquem al pastís de la forma desitjada, en aquest cas la he posat al voltant per guarnir.Per fer el pa de pessic, separem les clares i les muntem a punt de neu, afegim el sucre fins que es dissolgui completament, barregem tots el elements sòlids (farina, cacau i llevat), els tamisem i anem afegint poc a poc, els rovells batuts i la mantega que tindrem fossa, ho posem en un recipient de forn ben engreixat i fornegem a 180º el temps que calgui fins que sigui cuit, ho anirem punxant amb un escuradents fins que surti completament net i ja estarà llest, retirem del forn, deixem refredar, ho tallem en tres parts iguals, humitegem amb la melmelada i ja el podem farcir, deixem reposar a la nevera.
Farem la cobertura de xocolata, en un cassó posem la xocolata trossejada amb la mantega a foc baix fins que estigui completament dissolt, ho deixem uns moments i quan sigui tebi, ja podem cobrir amb aquesta barreja el pastís.
Cobrim amb el cacau en pols i afegim la trufa pels voltants.
"Y colorín colorado....
...este pastel estará terminado".
Que original posar-li el toc de safrà!! Segur que li dona un punt meravellós a la xocolata... i que bé que t'ha quedat! De 10 :)
ResponderEliminarUn petó!
Aquesta aparença 'arbòria' la trobo preciosa. Per una vegada que no apareguin les mànegues pastisseres ha valgut la pena :)
ResponderEliminarme dejas con la boca abierta
ResponderEliminarQue pastel tan espectacular!!!: me ha encantado. me lo pongo en favoritos para una ocasión especial. besos
ResponderEliminarMe alegro de tu vuelta y ya veo que aún estás en fase de adaptación con tu nueva cocina ;)
ResponderEliminarEl pastel está delicioso, me encanta la cobertura asi puesta con la cuchara , convierte el pastel en algo mucho mas artesanal.
Besinos, bienvenida.
Mare meva, quina inauguració de la nova etapa!! No t'hi poses per poc. Aquest pastís té una pinta deliciosa!!! I que vols que et digui, la decoració amb la cullera li dona un toc més rustic que m'agrada molt. A vegades no cal complicar-se la vida perquè quedin ben xulos.
ResponderEliminarUna abraçada
Guapi!!!que et trobavem a faltar!!!!Com m´en alegro que ja estiguis activa de cuinera!!!Pedaso de pastel!!!! m´agrada molt aquesta recepta d´estreno de cuina amb material encara amb capses i forn que no acaves de trobar Tº. Si arribes a tenir de tot fas competència al pastisser famòs del poble:))je je. Petonarros!!!!
ResponderEliminarDons amb tots aquests problemes que ens has explicat jo crec que t'ha quedat de luxe, com veig que no estas molt conveçuda, tranquil.la, ara vinc i m'emporto el pastís ;-))
ResponderEliminarPetonets
Madre mia con el hambre que temgo. Rico,Rico,Ricooo.Buen fin de semana.
ResponderEliminarBuf, buf... no et podia quedar millor, i això que t'ha passat de tot! jajaja té una pinta brutal!
ResponderEliminarHas tornat per la porta gran! ;)
Petonets
Sandra
Uauuuuu, espectacular!! Tant pels ingredients com per la presentació!! Brutal! I sort que no tenies la màniga pastissera. ;)
ResponderEliminarPetons!
t'ha quedat fantàstica!!! et trobàvem a faltar!!!!! petonets guapa
ResponderEliminarPues menos mal que te faltaban cosas. Porque desde luego la tarta se ve exquisita y si se ve,tiene que estar buena a la fuerza.
ResponderEliminarBesets
Quina tornada!!!! Potser no tindràs tot encara en ordre, però amb aquest super pastís t'has lluit!! Té una presentació impecable i de gust deu ser tant fi... Petonets!
ResponderEliminarA mi me encanta el azafrán en repostería... pues nos vuelvas a usar la manga pastelera porque a mi me ha encantado como te ha quedado la tarta!
ResponderEliminarValía la pena esperar !
Petonets,
Palmira
Una recepta i unes fotos sensacionals. A veure si aviat pots normalitzar la situació i guanyes més superfície de treball que es una necessitat bàsica a la cuina.
ResponderEliminarUna abraçada
Potser la trufa a la canyella no era la teva intenció, però segur que és ben bona! i la megataula a la cuina serà la nostra enveja!!
ResponderEliminarUna abraçada!
Doncs t'ha quedat un pastís ben guapo, m'agrada molt això de la cullera!
ResponderEliminarMa-ra-vi-llo-so!!!
ResponderEliminarTe lo voy a copiar, lo sabes, verdad?
;-)
Es un pastel delicioso, realmente apetecible y nada dificil de aprender.
ResponderEliminarbesos
Nena, aquest pastís és bestial. T'ha quedat supser bé, i segur que era boníssim. No et preocupis per la cuina, en el fons és el que menys importa, l'important és compartir amb els demès i sentir-te bé amb tu mateixa, en el fons és el que t'omplirà més, tota la resta no deixa de ser fusta i metall. Una forta abraçada i molts d'ànims, que aquest nova estava serà igual de bestial que el teu pastís.
ResponderEliminarUna forta abraçada
No tinc paraules. Aquest pastís parla per si sol... Em sembla que l'operació bikini ha fracasat a casa meva...Haha!
ResponderEliminarPetonets!
Núria, te ha quedado de muerte a pesar de no tener la cocina como tú quieres y de no encontrar las cosas, se ve preciosa y deliciosa y no lo digo por cumplir, es la verdad
ResponderEliminarMuchos besazos
Quina bona pinta... té un aspecte sensacional, m'encanta com has adornat el pastís amb la trufa als voltants. Senzill i elegant.
ResponderEliminarMai he cuinat amb safrà, però ultimament el veig molt als postres, potser que m'animi amb la teva recepta!
Petons guapa! ;)
Que b que ja tornis a estar per aquí! I t´ha quedat super xulo, m´ha agradat molt la cobertura de trufa, i com t´ha quedat!
ResponderEliminarPetons
anna
molt bona la tornada i te una pinta sensacional
ResponderEliminarpeto
miquel
Has tornat per la porta gran!! Quin pastís...
ResponderEliminarMuas!
Vaja!!!! Això si que es una tornada triomfal!!!
ResponderEliminarpetons gastronòmics
Nuria, vinc moooolt tard...quan vas publicar no tenia internet i ara, de casualitat, veig q tenia una entrada pendent...
ResponderEliminarespero q estigueu ja adaptats als canvis.
una abraçada,
Mmmmm! Quina pinta més rebona! Com t'h has fet perquè la xocolata surti tan bé sense la màniga pastissera? Ja es veu que tens molta traça... I el toc de canyella accidental segur que ha estat tot un descobriment! Jeje!
ResponderEliminarPetons!
La Taula d'en Bernat
SE TE ECHA DE MENOS, NECESITAMOS OTRA ENTRADA.
ResponderEliminarBESOS
Quina bona pinta!!! Mmmmm...
ResponderEliminarHola, holaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
ResponderEliminarAinx!!!... quant de tem,ps sense pùblicar, la veritat que no tinc gaire temps material :(... i el canvi de cuina tampoc m'ha benficiat força, em fa una mandra...jajaja... només que la miro ja ho tinc tot brut....(es de les antigues que tenen 3 parts i l'aret de foradets, que per aixugar-los has de estar amb l'escuradents un en un Grrrrr!!!
Bé, però alguna cosa he de fer, encara tinc pendent el coulant de pop promés i que la Sara Cadena va publicar al seu dia... Palabrita del niño Jesus!!! jajaja
Intentaré fer publicacions abans que pugui tot i que no se quan podrà ser :(.
Moltes gracies a tots ens veurem aviat!!!
MUASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
De petita no té res la teva cuina!!!M'agrada molt el teu blog y aquest pastis amb xocolata m'ho menjaria tot,ara mateix!!!!
ResponderEliminar